Jordi Sarsanedas sobre el pont

Amb una mica de retard us comuniquem aquesta notícia per la part que ens toca. El pont del petroli es va reobrir el passat juny transformat en un passeig que s'endinsa 250 metres en el mar i en tot un símbol per a la ciutat. Es tracta d'un antic pantalà que es va construir els anys seixanta i que es feia servir per descarregar els bidons que els petroliers duien a la desapareguda refineria. L'estructura, reconvertida per a ús ciutadà, també funcionarà com a estació meteorològica i oceanogràfica.

Poema de Jordi Sarsanedas sobre el pont
Al final del passeig s'ha instal·lat una placa en què es pot llegir el poema "Pont del Petroli", possiblement el seu darrer poema, escrit per Jordi Sarsanedas després d’una visita al pont del petroli un 4 d’abril de 2006.

T’accepto, figura clara,

faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

"Terra, pedra, mar" de Valentí Soler

Per acabar la tanda de noves publicacions, un nou llibre de Valentí Soler amb il·lustracions d'Antoni Benages Pla. Divuit haikús que ens endinsen en diferents racons de Badalona: la Cartoixa, Canyet, la Rectoria, la platja... una ciutat interior ara compartida amb els lectors.
Aquest llibre s’ha editat amb motiu de l’exposició d’Antoni Benages Pla i Valentí Soler “Terra, pedra, mar: uns espais compartits” que es pot veure fins el 25 de juliol a l’Espai Betúlia” de Badalona.

Pont del petroli

Vell pont humit,
antic camí d'adéus
vers l'infinit


Camí de can Trancalòs

Enllà, enllà,
camí del cementiri,
van les petjades.

Rodalies

Tren del matí.
Vidres endins,
regust de somni als ulls.

"Sinapsis" d'Ariel Gangi

Sinapsis (tretzè volum de la col·lecció la puça del petroli) remet a una idea conceptual, que -en aquest cas- és la idea de comunicació entre imatges. El llamp de les neurones presagia la veu del pensament, il·lumina la seva imatge La percepció agita la realitat i amb aquesta premissa, el terme científic s’identifica amb l’espiritual i avança cap a la recerca d’un sentit dinàmic i al·leatori que permet associar i descobrir el (els) poema/es en les seves diferents i possibles mirades. En aquesta estreta vinculació d’aparents contradiccions, ciència-esperit, sentir-pensar, realitat-ficció, vida-mort, etc., reposen els símbols que es deixen veure en l’obra...
Ariel Gangi

Nul per renovació

Oblit

Sisterna a l'Ateneu Barcelonès

El passat 2 de juny es presentaren els llibres "Feies de no gaire" (Pont del Petroli) i "Home enlloc" (Emboscall) de Jaume Sisterna. Després dels parlaments dels editors Jesús Aumatell i Paco Fanés i del poeta Miquel-Lluís Muntané, autor del pròleg d'"Home enlloc" l'autor ens va oferir un petit recital amb fragments dels dos llibres que es va tancar amb la participació de Joan Vinuesa. Aquí teniu les proves...

"Imago" de Xavier Canals

Un cop revisats els plotters dels cinc llibrets tot queda en mans de l'enquadernador. De moment en Xavier Canals ens proposa a IMAGO, dotzè volum de la puça del petroli, les mil i una maneres de dir i/o escriure la paraula papallona. Imago en entomologia es refereix a la fase adulta dels insectes holometàbols, en els quals succeeix a la nimfa o crisàlide, però també es refereix al concepte de representació, retrat, reflex, imatge, visió, aparició, espectre, fantasma, ombra, al·lucinació...

Xavier Canals es un ortònim, actiu en totes les dimensions poètico visuals, especialment: ciber-poesia, exposicions, conferències, seminaris, tallers, vídeos (didàctic, documental i videopoema), crítiques i poemes acció amb múltiples publicacions de poemes visuals i textos teòrics a les millors revistes i llibres especialitzats d’ aquí i de l’ estranger.

Presentació de "Feines de no gaire" de Jaume Sisterna

El proper 2 de juny a les 19,30 a la sala Segarra de l'Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6) es presenten els llibres de Jaume Sisterna "Feines de no gaire" (Pont del Petroli) i Home enlloc (Emboscall). Hi intervindran Miquel-Lluís Muntané, poeta i els editors Paco Fanés i Jesús Aumatell, per acabar amb un petit recital a càrrec d'Enric Casasses, David Casitillo i Joan Vinuesa.


foto Josep Losada

Els seus dos nous poemaris, Home enlloc i Feines de no gaire, que han coincidit en la data de publicació, participen d’aquesta poètica quotidiana, que commou per la manera com copsa l’instant i el transforma en immensitat. Jaime Sisterna és un savi, bregat en mil batalles: no sé si és un poeta de l’experiència o l’experiència feta poesia. Home enlloc, amb un pròleg de Miquel-LluísMuntané, es podria llegir com una novel·la poètica, un vagareig crepuscular cap a la fosca, on les paraules es mouen com les cames del primer Cassius Clay, un dietari sense data, de dies perduts a l’agenda de l’ànima: “Com que estàs sol / has decidit / celebrar les festes / amb tu mateix // pares la taula / hi poses el pa i el vi / alces la copa / i brindes pel fracàs”. Impossible no sortir KO d’aquestes imatges sobre la soledat concentrada, sobre el final recurrent que espera a les nostres vides. Feines de no gaire és un conjunt de poemes, també vitals, però que tenen com a base una anècdota: “Em llevo aviat / per tenir més temps / de no fer-ne res, / però el descans / també em cansa”. Bars, imatges casolanes, dies de pluja, records i, fins i tot reflexions sobre les notícies o el futbol: “Sóc un home de gustos corrents, jo”. Sisterna sap condensar com ningú, com ho feien els mestres del dirty realism, l’ofici de poeta i la soledat del creador, a feina feta: “Aquesta és la feina / que faig cada dia: / escriure paraules / en un paper. // Hi ha més paraules / que papers, / i no valen tant. // Però maten”. I tant que maten!

David Castillo
publicat al diari Avui (15-05-08)

"Llambordes de cotó" de Dionís Orrit

Els treballs d'impremta segueixen a ritme lent però segur (esperem). Mentrestant podeu gaudir d'aquestes obres contingudes a "Llambordes de cotó" de Dionís Orrit, volum nº 11 de la puça del petroli.

Escriure

Verdaguer...pillín!

Clau